Què és el Jungle? Els orígens de la cultura rave britànica
El naixement del Drum & Bass. Com el jungle va emergir del rave britànic: breakbeats, ragga, Timeless de Goldie, i el so que ho va començar tot.
El jungle és l'origen del Drum & Bass. A principis dels 90, a l'escena rave del Regne Unit, els productors van accelerar els breakbeats, hi van afegir veus ragga en capes i van portar el sub-baix a noves profunditats. El resultat va ser el jungle: cru, urgent i inconfusiblement britànic.
D'on ve el jungle
El jungle va créixer a partir del hardcore i el breakbeat britànics. Productors com Shy FX, DJ Hype i LTJ Bukem van agafar l'amen break, el van accelerar i el van combinar amb samples de reggae i dancehall. El tempo es movia entre 160 i 170 BPM. L'ambient era fosc, enèrgic i profundament arrelat a la cultura del sound system afrobritànic i jamaicà.
A mitjans dels 90, "jungle" i "Drum & Bass" s'utilitzaven indistintament. Amb el temps, DnB es va convertir en el terme paraigua, mentre que jungle va passar a referir-se més concretament al so amb influència ragga i carregat de breakbeats.
Goldie i Timeless
Goldie va situar el jungle al mapa per a un públic més ampli. El seu àlbum de 1995 Timeless—especialment el tema titular de 21 minuts—va demostrar que el jungle podia ser èpic, orquestral i emocionalment complex. Timeless va fusionar cordes orquestrals, amens rodants i sub-baix en alguna cosa que encara sona avançada al seu temps. Va demostrar que el jungle era més que música de club; podia ser art.
El segell de Goldie, Metalheadz, i les seves nits al Blue Note de Londres es van convertir en epicentres del so. Artistes com Photek, Dillinja i Doc Scott van definir la cara "intel·ligent" del jungle: una producció més neta, atmosferes més profundes, però sempre ancorades en els breaks i el baix.
El so del jungle
El jungle es construeix sobre:
- L'amen break i altres breaks — trossejats, accelerats i superposats
- Samples de ragga i dancehall — veus, metalls, stabs
- Sub-baix — greus profunds i rodants
- Tempo — normalment entre 160 i 170 BPM
La producció era sovint tosca segons els estàndards actuals, però aquesta cruesa formava part de l'atractiu. El jungle era DIY, urgent i lligat al rave.
El jungle avui
El jungle mai no ha desaparegut. Un revival als anys 2010 el va tornar als cartells dels clubs, tant amb els clàssics com amb nous productors (Chase & Status, KANINE, entre d'altres) reinterpretant el so. A Barcelona, col·lectius com Subconscious, Drop Zone, Vitality i altres mantenen vives les arrels del jungle.